Tenim en exclusiva una entrevista amb Pep Oriol Canamasas, docent de la UdL i que just aquest curs s’acaba de jubilar després de molts anys de trajectòria com a professor associat a la UdL.
Amb la seva mirada crítica, propera i amb dècades d’experiència didàctica, ens comparteix les seves impressions sobre l’esdeveniment, el futur del periodisme i la relació entre els joves i l’ús dels mitjans d’informació.

• Com a professor de la UdL, com has viscut aquesta 22a edició de la Setmana de la Comunicació? Ha tingut un significat especial?

Soc un professor associat en fase de jubilació, per això no he participat en aquesta edició. Malgrat això, he seguit amb interès el desenvolupament de l’esdeveniment. Personalment, la Setmana de la Comunicació representa una plataforma fonamental per la projecció del talent dels estudiants que hi participen, i el fort vincle entre la universitat i el sector professional. Tot i no ser partícip d’aquesta 22a edició, valoro positivament la seva continuïtat i la seva capacitat per fomentar espais de debat i creixement acadèmic.

• Què considera que els falta als mitjans d’informatius d’avui en dia?

Considero que els hi falta veracitat i profunditat. Sovint es dona més importància a la immediatesa i a l’impacte per sobre el rigor informatiu, i això pot derivar en la difusió de continguts superficials o poc contrastats. A més, la pressió per aquesta immediatesa i per captar l’atenció del públic pot afavorir l’aparició de titulars sensacionalistes. Crec que caldria recuperar l’essència del periodisme com a servei públic, i que estigués basat en la verificació de la informació i en una mirada més reflexiva sobre la realitat.

• Com valora la capacitat crítica dels joves davant la sobreinformació actual?

La situació és força complicada, ja que els joves es troben immersos en un entorn de sobreinformació constant. A més, tenen a l’abast molts canals de difusió, que no sempre tenen fiabilitat. Això pot generar dificultats a l’hora de cercar la informació veraç, i evitar tot aquell contingut irrellevant o fals. Tot i això, veig que hi ha interès per entendre millor la realitat i, amb les eines adequades, poden desenvolupar un gran esperit crític. El repte està a proporcionar-los els recursos necessaris per navegar amb criteri en aquest entorn informatiu tan complex.

• Creu que el periodisme viu un bon moment?

Per què no? Mai abans s’havia disposat de tants canals i plataformes per comunicar i accedir a la informació. Considero que aquesta multitud d’eines enriqueix al periodisme, tant en la manera de produir com de difondre els continguts. Ara bé, aquesta pluralitat implica nous reptes, especialment pel que fa a la qualitat i el model periodístic. La informació veraç requereix temps, recursos i professionals, i això té un cost. Per tant, el bon moment del periodisme depèn de si la societat està disposada a valorar i pagar per aquesta qualitat informativa.

• Considera que la Setmana de la Comunicació pot ajudar a obrir portes tant en l’àmbit professional com en el laboral?

Absolutament. Qualsevol forma d’obertura de mires és útil tard o d’hora. Aquesta mena d’esdeveniments com la Setmana de la Comunicació representa un aparador al món professional, i permet als estudiants posar-se en contacte amb realitats, perfils i trajectòries que potser desconeixien. Tot i que encara no asseguri una sortida laboral, sí que pot obrir camins i despertar interès a diferents sectors que els estudiants no havien contemplat abans.

Aquest és el link per veure el butlletí sencer.

https://mailchi.mp/63ff174769b8/butllet-electrnic-setmana-de-la-comunicaci-3-entrega?e=abd07a8d46