El dia 27 d'abril es va celebrar l'últim dia de ponències de la Setmana de la Comunicació de la UdL. Va ser possible gràcies a les ponències de Carles Tamayo i Paco Hernández.

Carles Tamayo és un periodista d'investigació principalment centrat en les sectes i estafes. Durant la seva ponència ens va parlar sobre els seus orígens i la seva feina per fer-nos una idea del que hi ha més enllà del contingut que puja al seu canal de YouTube. Tanmateix, ens va fer una introducció del seu treball explicant-nos que ell havia estat molts anys en mitjans locals i, gràcies a això, va poder estalviar prou per poder crear els seus propis projectes.

Quan es va endinsar en el món de la creació pel seu compte, va començar a produir reportatges documentals, ja que, segons Tamayo, era el contingut que més consumia i, per tant, el que més fàcil podria reproduir. Un dels problemes en els quals es va trobar, va ser l'idioma. Tamayo és catalanoparlant, però ha hagut d'adaptar-se a l'audiència i crear contingut en castellà per tal d'arribar a més gent. Principalment, el que busca en les seves obres audiovisuals, és que narrativament parlant, siguin emocionants i audiovisualment entretingudes.

Durant la seva ponència va deixar clar quina és la seva experiència amb els mitjans convencionals. El periodista ens detallava que sempre busca el seu factor diferencial, i que alguns canals televisius s'han intentat aprofitar d'ell canviant clàusules en el contracte a última hora que per ell eren essencials.

Finalment, Tamayo considera que va tenir sort perquè amb la sèrie que va penjar a YouTube sobre el Palmar de Troya, va poder estar còmode econòmicament parlant.

La segona ponència va ser a càrrec de Paco Hernández, TikToker especialitzat en còmics i un dels 100 millors influencers d'Espanya segons la revista Forbes.

En Paco ha fet més de 1.000 projectes diferents al llarg de la seva vida, entre ells escriure un llibre. Afirma que el fet que el va portar a escriure'l era que tothom li preguntés o comentés coses que ja havia mencionat anteriorment, per tant, va veure que era necessari per als seus seguidors un llibre on aconseguir tota la informació que ell havia plasmat en vídeos d'un minut.

El TikToker va posar èmfasi a una qüestió fonamental, aplicable en tots els àmbits, i és que per ell és molt important no “atabalar-se”. El que fa ell per eveitar-ho és començar un nou projecte una vegada ha acabat el que estava fent. També assegura que els bloquejos creatius són inevitables en la seva feina, però el millor que es pot  fer és no “menjar-nos el cap” i fer una altra cosa per distraure la ment.

Una de les coses a les quals s'ha hagut d'adaptar Paco Hernández és a les xarxes socials. Va afirmar fent broma, que les porta "com pot". Va comentar que un dels grans problemes de la societat és la immunitat amb la qual els usuaris poden dir qualsevol cosa sota l'anonimat, i com això pot afectar mentalment a les persones afectades. Tot i que considera que el seu treball és molt gratificant i que la seva comunitat és molt sana.

Ens recomana dos locals per comprar còmics a Lleida, una botiga petita i acollidora anomenada “Sèrie B”, al carrer Vallcalent, i l'Abacus, on assegura que compta amb una secció bastant completa. Ens diu que malgrat no haver-hi gaires llocs on poder adquirir els còmics, els pocs que hi ha són molt complets.

Finalment, Paco Hernández ens dona un missatge d'esperança pel món del còmic i ens afirma que el paradigma està canviant i que, a poc a poc, va desapareixent l'estigma de què els còmics són infantils i no són educatius. També ens informa que han sortit associacions com La Sectorial del Còmic. Cada vegada hi ha més llibrers que t'aconsellen sobre quin còmic és més adient per cada persona.

Universitat de Lleida.